Delicte d’impagament de pensions (227 CP)

No puc pagar la pensió d’aliments que se’m va imposar a la Sentència de divorci perquè m’he quedat a l’atur. Estic cometent un delicte?

 

L’ article 227 del Codi Penal estableix:
“1. El que deixés de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica a favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat del matrimoni , procés de filiació, o procés daliments a favor dels seus fills, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos.
2. Amb la mateixa pena serà castigat el que deixés de pagar qualsevol altra prestació econòmica establerta de manera conjunta o única en els supòsits previstos a l’apartat anterior.
3. La reparació del dany procedent del delicte comporta sempre el pagament de les quanties degudes.”
Té reiteradament declarada la jurisprudència (entre elles la Sentència de la Secció 10a de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 26 de juny de 2014) que el delicte tipificat a l’article 227.1 del Codi Penal castiga l’impagament de les prestacions econòmiques establertes per conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els casos de procediments matrimonials per separació, divorci o nul·litat del matrimoni, i la finalitat del càstig és la protecció dels membres econòmicament més febles de la unitat familiar davant l’incompliment de deures assistencials per l’obligat a prestar-los.
No obstant això, no tot impagament ha de resultar punible per aplicació de l’article 227.1 esmentat, sinó que el retret penal s’ha de restringir a aquells incompliments reiterats que, complerts els requisits de temporalitat exigits pel tipus penal, siguin imputables a una voluntat maliciosa, per injustificada, del obligat al pagament.
Aquesta és la interpretació que s’ha de fer del delicte d’impagament de pensions, malgrat que en el tipus penal no s’exigeixi res sobre la conducta maliciosa de l’incomplidor. Tot això per ser la interpretació més acord amb el principi de culpabilitat que es recull a l’article 10 del Codi Penal i es pot concloure que el tipus subjectiu del delicte de l’article 227.1 del Codi Penal no ha de venir determinat pel simple fet de l’impagament, sinó per lactuació maliciosa i injustificada de l’obligat al pagament de la pensió.
Advocats de famílies
Així, entenem que el tipus penal exigeix ​​la voluntat d‟incomplir l‟obligació, voluntat que queda demostrada pel coneixement de l‟obligació i pel seu impagament, sense necessitat de requeriment exprés per al compliment de l‟obligació.
Correspon, en tot cas, a l’obligat en satisfer la pensió d’aliments acreditar la impossibilitat de pagament.
La naturalesa del delicte examinat és un delicte d’omissió pura, en què és l’absència de l’acció exigible la que configura l’element nuclear del tipus penal, és a dir, en dur a terme una conducta (omissiva) contrària a la deguda (pagar) ).
En aquest tipus de delictes és qui al·lega la incapacitat de realitzar l’acció exigible qui ha de provar aquesta al·legació, és a dir, la concurrència de circumstàncies que hagin fet impossible el pagament, exigència que és plenament conforme a la doctrina jurisprudencial segons la qual les circumstàncies eximents i atenuants de la responsabilitat criminal no es poden presumir íntegrament ni parcialment, sinó que requereixen, per a la seva estimació, la prova plena, concreta i concloent dels fets que les determinin.
Així, la STS de 13 de febrer de 2001 ratifica la doctrina que la impossibilitat de compliment per manca de mitjans econòmics ha de ser acreditada per qui ho al·lega, sobretot tenint en compte que la modificació de circumstàncies econòmiques i personals pot ser al·legada davant la jurisdicció civil, competent per actualitzar o modificar la quantia fixada en funció de les circumstàncies concurrents a cada moment.
Així doncs, cal que qui ha de pagar una pensió d’aliments i no pugui haver-se empitjorat la seva situació econòmica (com és el cas en quedar-se a l’atur) insti una modificació de mesures a l’àmbit civil per sol·licitar la rebaixa de la pensió establerta inicialment .
En tot cas, i en el cas que no hagi instat la modificació de les mesures, us recomanem que ho feu de forma immediata i que tingueu en compte que en un eventual judici penal li correspondrà a Vostè acreditar que no va pagar de forma involuntària a causa del empitjorament de la seva situació econòmica.
Recordeu sempre que heu de consultar amb el vostre advocat per obtenir una resposta més estudiada al vostre cas concret.
Advocats de famílies