Contacto

El Tribunal Suprem confirma la pensió a una dona que va començar a treballar després del divorci

Els cònjuges van pactar una pensió de 110.000 pessetes al mes a favor de la dona al conveni regulador, que només es podia extingir si es casava o convivia amb un altre home, i només es podia rebaixar si es justificava la percepció d’ingressos per import superior a 60.000 pessetes al mes.

La Sentència de 25 de març de 2014 de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha fixat doctrina al voltant del caràcter dispositiu d’una pensió compensatòria pactada en conveni regulador de la separació, en què els cònjuges van fixar les circumstàncies que calia tenir en compte per al seu extinció, acollint el recurs de l’exdona en el sentit de confirmar-ne l’establiment amb caràcter vitalici de comú acord i la inexistència de circumstàncies sobrevingudes que hagin suposat una alteració substancial de les que es van tenir en compte quan es va pactar.
La situació fàctica del plet origen del recurs es resumeix que els cònjuges van pactar una pensió a favor de la dona en conveni regulador de la separació per import de 110.000 pessetes al mes, la qual, d’acord amb allò pactat, només es podia extingir si es casava o convivia maritalment amb un altre home i només podia rebaixar-se quantitativament si es justificava la percepció dingressos per part de la perceptora per import superior a 60.000 pessetes al mes.
Tot i això, instada la seva extinció pel marit en procés ulterior de divorci, tant el Jutjat com l’Audiència van estimar aquesta pretensió i van posar fi a la pensió en considerar-la temporal (per no poder-se fixar amb caràcter vitalici) i per haver canviat les circumstàncies, atès que el procés de divorci era autònom respecte del procés de separació.
Ara el Suprem revoca aquest pronunciament i dóna la raó a la dona, mantenint el dret a la pensió per existència de desequilibri de la seva situació econòmica actual respecte de la que tenia durant el matrimoni.
La sentència de la Sala, de la qual és ponent el magistrat Arroyo Fiestas, conclou que les parts, fent ús de la seva autonomia de la voluntat, van pactar al conveni regulador de separació una pensió vitalícia que només s’extingiria per matrimoni o convivència marital, acordant igualment que si l’esposa començava a treballar només es produiria, segons els casos, una minva a la pensió, però que mai seria inferior a 60.000 pessetes.
En conseqüència, per a la Sala s’ha d’entendre que la pensió compensatòria acordada en procediment de separació conjugal està subjecta al principi dispositiu («res no obsta a reconèixer que les parts podien lliurement acordar que la pensió podia ajustar-se a paràmetres determinats i diferents dels usualment acceptats per els cònjuges en situació de crisi») i que es pot modificar en un posterior procediment de divorci només si s’alteren substancialment les circumstàncies, en relació amb allò pactat, cosa que no consta que hagués succeït, ja que el marit es va fundar en un pretès creixement econòmic de l’esposa i no en un empobriment propi, de manera que la situació de desequilibri inicialment prevista al conveni es va continuar mantenint.