Inclusió en un registre de morositat sent coneixedor el creditor duna suplantació didentitat: Intromissió il·legitima al dret de lhonor
Em van robar el DNI i van contractar un crèdit al meu nom. Ho vaig denunciar a la Comissaria de Mossos d’Esquadra, però l’entitat bancària m’ha inclòs en una llista de morosos. Puc reclamar la meva exclusió i demanar danys i perjudicis?
Novetatas en termes de Dret laboral i Dret civil a Barcelona
La Sentència de l’Audiència Provincial d’Astúries, de 30 d’octubre de 2013, resol sobre la determinació de la quantia de la indemnització relativa a un cas d’intromissió il·legitima al dret de l’honor per inclusió d’una persona en un registre de morositat sabent que li havien suplantat la identitat. Pel que fa a aquest fet i remetent-se a la sentència d’instància, estableix que:
“PRIMER.- Exercita el demandant, D. Florian , en el procediment de què porta causa el present recurs d’apel·lació, acció a l’empara de la Llei Orgànica 1/1982, de 26 de març, de Protecció Civil del dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar ia la Pròpia Imatge, per la qual pretén que es declari la intromissió il·legítima en el dret a l’honor del demandant per part de la demandada, «Telefònica Mòbils Espanya SAU», es condemni la demandada a estar i passar per aquesta declaració, i també que de manera immediata reposi en el seu dret al demandant i procedeixi a cancel·lar les dades del demandant, nom, cognoms i DNI, de l’arxiu ASNEF-EQUIFAX i de tots aquells arxius a què els hagi cedit, ia indemnitzar el demandant en la quantitat de 12.000 Eur. més interessos legals i processals, en concepte d’indemnització pels danys i perjudicis causats, així com al pagament de les costes, tot això derivat d’haver estat inclòs per la demandada al referit fitxer de morosos, malgrat ser coneixedora que el demandant no era client seu, i que una altra persona havia suplantat la seva personalitat, havent estat incloses les seves dades en aquest fitxer des del 14 de febrer del 2.012, sense que a la data d’interposició de la demanda (28 de juny del 2.012) tingués notícia que la demandada els hagués cancel·lat, malgrat el requeriment que se li havia fet a aquest efecte.
La demandada va contestar a la demanda oposant-se a les pretensions deduïdes en contra.
La Sentència recaiguda a la primera instància estima parcialment la demanda, declara l’existència d’intromissió il·legítima en el dret a l’honor del demandant per part de la demandada, i condemna a aquest a pagar a l’actor la quantitat de 10.000 Eur., sense fer expressa imposició de les costes causades.
Contra aquesta Sentència s’alça en apel·lació la part demandada, però ho fa als únics i exclusius efectes d’impugnar la quantia de la indemnització que s’hi fixa, que considera desproporcionada i excessiva, tenint en compte el dany efectiu causat al demandant, per la qual cosa sol·licita que es revoqui en part la Sentència apel·lada, i es rebaixi l’import de la indemnització, establint-la a la quantia que aquest Tribunal consideri oportuna.
SEGON.-.- No sent discutida, per tant, la realitat de la intromissió il·legítima de la demandada en el dret a l’honor de l’actor, per haver-lo inclòs de manera totalment injustificada en un fitxer de solvència patrimonial (coneguts popularment com a «registres de morosos»), queda circumscrit el debat a la determinació de la indemnització procedent, que es reclama única i exclusivament pel concepte de danys morals.”
A més, aquesta sentència, respecte a la suplantació de la identitat, conclou que:
“No es posa en dubte, d’altra banda, que el deute que el demandat va comunicar al registre de morosos fos un deute real, vençut i exigible, però també és obvi i no discutit que no va ser el demandant qui se’n va beneficiar, ja que quan la demandada va comunicar al fitxer aquest deute, era plenament conscient que no va ser el demandant qui va donar d’alta la línia i va incórrer en la despesa, sinó que va ser una altra persona que va utilitzar de manera fraudulenta les dades d’identificació de l’actor (nom, cognoms i DNI), doncs precisament per aquest motiu havia donat de baixa la línia, com hem vist, diversos mesos abans, de manera que la comunicació al registre de morosos va obeir a una conducta tan imprudent en el control de les dades que manejava la demandada, que ratlla al dol; culpa que s’agreuja més encara si és possible, i que resulta encara menys comprensible, quan, després d’haver retirat les dades del demandant del registre de morosos en data 3 de febrer de 2.012, les va tornar a incloure el 14 de febrer de 2.012 deute, cancel·lant-lo definitivament el 27 de juny de 2.012, aquesta segona vegada a instàncies del demandant, que li havia requerit per a això mitjançant burofax enviat el 7 de juny de 2.012. I no es digui que aquestes dades pertanyien a una altra persona diferent del demandant pel sol fet que el domicili que es va comunicar a la demandada no coincidia amb el de l’actor, perquè és obvi que la persona que va suplantar la seva personalitat va comunicar a la demandada un domicili diferent, precisament per evitar que el demandant tingués notícia del frau per les comunicacions que la demandada pogués enviar-li al seu domicili, i el que és realment transcendent és que la demandada sabia o havia de saber que quan va comunicar al registre ASNEF les dades del deute, l’estava imputant a una persona el nom de la qual, cognoms i DNI pertanyien a una persona diferent d’aquella que havia generat el deute.”
La Sentència de 6 de març de 2013 (Sala 1a) del Tribunal Suprem, estableix que: “serà intromissió il·legítima la imputació de fets o la manifestació de judicis de valor a través d’accions o expressions que de qualsevol manera lesionin la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació” i segueix aquesta sentència; “la inclusió errònia d’una persona en un “registre de morosos”, sense que hi concorri veracitat, constitueix una intromissió il·legítima en el dret a l’honor en els termes de la LO 1/1982, ja que és una imputació, la de ser morós, que lesiona la dignitat de la persona, en menyscava la fama i atenta contra la seva pròpia estimació”.
Aquesta mateixa sentència estableix respecte a la veracitat en la informació per qualificar una intromissió il·legitima en el dret de l’honor el següent:
“La inclusió equivocada o errònia de dades d’una persona en un registre de morosos revesteix gran transcendència pels seus efectes i per les conseqüències negatives que se’n poden derivar, de manera que la conducta de qui maneja aquestes dades ha de ser de la màxima diligència per evitar possibles errors. En suma, la informació publicada o divulgada ha de ser veraç, ja que si no ho ha de ser reputada contrària a la llei i, com a acte il·lícit, susceptible de causar danys a la persona a què es refereix la incorrecta informació. La veracitat de la informació és doncs el paràmetre que condiciona l’existència o no d’intromissió il·legítima en el dret a l’honor, fins al punt que la STS de 5 juliol 2004 abans esmentada, assenyala que la veracitat dels fets exclou la protecció del dret a l’honor; en efecte, el Tribunal Constitucional ha reiterat que perquè sigui legítim el dret constitucional de comunicar lliurement informació cal entre altres requisits que allò informat sigui veraç, fet que suposa el deure especial de l’informador de comprovar l’autenticitat dels fets que exposa, mitjançant les oportunes investigacions, emprant la diligència que, en funció de les circumstàncies del que s’ha informat, mitjà utilitzat i propòsit pretès, resulti exigible a l’informador”.
Així doncs, davant d’un supòsit d’inclusió en un registre de morositat com a conseqüència d’una suplantació d’identitat, el primer que cal fer és comunicar a l’entitat creditora (que en fa la inclusió) com al fitxer de morositat (ASNEF per exemple), el fet relatiu a la suplantació d’identitat, amb això s’informa de la veracitat del que ha passat i, si persisteix aquesta inclusió malgrat tenir el coneixement que s’ha produït una suplantació d’identitat, es legitima el perjudicat a exercir una acció judicial d’intromissió il·legitima el dret de l’honor i poder sol·licitar indemnització pels perjudicis que li puguin haver estat causats.
Les gestions a realitzar serien doncs les següents:
1.- Enviar burofax al registre de morosos ia l’entitat creditora que ha fet la inclusió comunicant i acreditant la suplantació d’identitat i sol·licitant l’exclusió del registre sobre la base.
2.- En cas que una vegada comunicada la dita suplantació no es realitzi l’exclusió del registre, es podria instar una acció judicial en base a una intromissió il·legitima al dret de l’honor i fins i tot reclamar indemnització pels perjudicis causats
Especialitat: Dret laboral i Dret civil a Barcelona
