El Tribunal Suprem suavitza els requisits per cobrar pensió de viduïtat a persones separades o divorciades
El Ple de la Sala Social modifica la doctrina que mantenia fins ara d’exigir que la pensió percebuda després del divorci o separació s’hagués fixat de manera nominal i expressament com a pensió compensatòria
Informem desde la especialitat d’Advocats de família a Barcelona.
El Ple de la Sala Social ha acordat reconèixer la prestació de viduïtat a una dona que després de la seva separació havia percebut un import mensual com a manutenció, sense que al conveni regulador de la separació s’hagués fixat pensió compensatòria sinó exclusivament aliments, encara que la beneficiària no va arribar a tenir a càrrec seu el fill comú.
La Sala recorda que mentre que la prestació d’aliments atén les necessitats dels fills, la pensió compensatòria pretén atendre el desequilibri econòmic després d’una ruptura matrimonial.
Tot i això, moltes vegades els conceptes de les prestacions econòmiques que se satisfan com a conseqüència de la separació o divorci generen confusió perquè l’atribució de la cura dels fills a un dels progenitors ocasiona que la pensió comprengui tant la finalitat compensatòria com l’alimentària ( així, quan s’utilitzen conceptes com “aliments i ajuda a esposa i fills”, “càrregues familiars”, “despeses d’esposa i fills”).
Davant del panorama de pensions innominades que es presenta als convenis de separació i divorci no és possible cenyir-se exclusivament a la denominació donada per les parts i no es pot exigir que la pensió compensatòria hagi estat fixada amb aquesta denominació per poder accedir al seu moment a la prestació de viduïtat, sinó que “caldrà acudir a la veritable naturalesa de la pensió fixada a càrrec del causant, extreta de les circumstàncies del cas i acudint en suma a una interpretació finalista”.
Per això el reconeixement de la pensió de viduïtat passa per determinar si en el cas concret la mort posa fi a una obligació assumida pel cònjuge mort amb la finalitat d’atendre la finalitat pròpia de la pensió compensatòria, és a dir, la pèrdua del muntant econòmic a què es tingués dret en el moment de la mort i que es perd per aquesta causa.
La Sentència, que comptarà amb el vot particular d’un dels magistrats, desestima el recurs de cassació interposat contra la Sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Canàries, que havia reconegut la pensió i recorda que segons l’article 174.2 de la Llei General de la Seguretat Social per tenir dret a pensió de viduïtat «en els casos de separació o divorci…es requerirà que les persones divorciades o separades judicialment siguin creditores de la pensió compensatòria a què es refereix l’article 97 del Codi Civil i aquesta quedés extingida a la mort del causant».
En anteriors ocasions (SSTS 14-2-2012, recurs 1114/11; 21-2-2012, recurs 2095/11 i 17-4-12, recurs 1520/11) la Sala, en interpretar el requisit de tenir dret a pensió compensatòria havia exigit que la pensió percebuda després del divorci o separació s’hagués fixat de manera nominal i expressament com a pensió compensatòria, doctrina que ara és modificada per la Sala.
D’altra banda, quant al segon dels requisits (que la pensió compensatòria s’extingeixi a la data de la mort del cònjuge), a Sentència de 18/09/2013, rcud 985/2012, aquesta Sala del Social del Tribunal Suprem va reconèixer pensió de viduïtat a una persona vídua, separada judicialment, a qui la sentència de separació havia assignat pensió compensatòria, encara que durant els últims onze anys anteriors a la mort del seu cònjuge no havia percebut ni reclamat aquesta pensió.
La Sala va entendre en aquesta altra Sentència que la norma exigeix que la persona divorciada o separada tingui reconeguda la pensió compensatòria, no que en sigui perceptora efectivament en el moment de la mort, per la qual cosa “la no reclamació de pensió compensatòria no suposa la seva extinció ”.
El nou criteri de la Sala Social es va adoptar en Ple el passat 29 de gener.
Especialitat: Advocats de família a Barcelona.
Font: Poder Judicial
