T. Suprem fixa en un any el termini de prescripció per reclamar al Consorci de Compensació d’Assegurances en sinistres ocorreguts a Catalunya
Els Advocats especialistes en accidents de tràfic han de tenir en compte les últimes notícies.
El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha fixat jurisprudència en interès casacional sobre la qüestió del termini de prescripció aplicable a les reclamacions dirigides contra el Consorci de Compensació d’Assegurances per sinistres de circulació ocorreguts a Catalunya.
L’origen dels dos recursos de cassació resolts pel Ple es troba en altres litigis en què es va promoure pel perjudicat una acció directa contra el Consorci, en reclamació pels danys soferts, en un cas, per un vehicle desconegut, i a l’altre, per un vehicle no assegurat, concorrent també en tots dos supòsits que la demanda es va formular més d’un any després de l’accident i que, malgrat això, tant el Jutjat com l’Audiència van desestimar l’excepció de prescripció anual esgrimida per l’entitat demandada per considerar aplicable el termini de tres anys que estableix l’article 121-21 d) del Codi Civil de Catalunya per a l’exercici de pretensions derivades de responsabilitat extracontractual.
Al voltant d’aquesta qüestió es donaven per les Audiències catalanes respostes contradictòries, ja que algunes sentències seguien el criteri d’aplicar el termini de tres anys mentre que d’altres, en canvi, aplicaven el termini de prescripció anual previst a l’art. 7.1 del RD 8/2004, que aprova el Text Refós de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança a la Circulació de Vehicles de Motor (TRLRCSCVM).
Doncs bé, ara el Ple de la Sala, en dues sentències de les quals és ponent el magistrat Sr. Antonio Salas Carceller, unifica la jurisprudència i declara que, per fundar-se l’acció directa del perjudicat en el dret singular i extraordinari que li reconeix la legislació comuna (articles 11.1 a) del TRLRCSCVM i 11.3 del Text refós de l’Estatut Legal del Consorci de Compensació d’Assegurances, pels quals s’obliga aquest organisme a complir l’obligació d’indemnitzar en substitució de l’asseguradora del vehicle desconegut causant del dany) , i no tractar-se, sense més ni més, d’una reclamació de responsabilitat extracontractual, no ha de regir el termini de prescripció de tres anys establert per a aquests casos al Codi Civil de Catalunya sinó el termini d’un any a què al·ludeix la norma de dret comú per a l’exercici de la dita acció directa contra l’organisme públic (art. 7.1 TRLRCSCVM).
Es raona en aquest sentit que, com que l’obligació del Consorci és una obligació legal, que neix d’una llei que regeix a tot l’Estat, aquesta és la que ha de regir el termini de prescripció aplicable per al compliment d’aquella (així ho estableix l’article 1090 del Codi civil quan diu que les obligacions derivades de la llei «es regiran pels preceptes de la llei que les hagi establert»). A més, la mateixa Disposició Final Primera de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles de Motor refereix que el seu Text Refós es dicta a l’empara del que estableix l’article 149.1.6a de la Constitució Espanyola, segons el qual l’Estat té competència exclusiva en matèria de legislació mercantil, per la qual cosa les normes d’aquesta llei regeixen directament a tot el seu territori sense que en aquest cas pugui operar el principi de territorialitat per reclamar l’aplicació de la norma catalana. Ho haurem de saber els Advocats especialistes en accidents de tràfic.
Les Sentències que unifiquen la doctrina són la número 533/2013, de 6 de setembre de 2013 (recurs de cassació 1471/2012) i la Sentència número 534/2013, de 6 de setembre de 2013 (Recurs de cassació 2173/2012 )
FONT: Poder Judicial
